Síndrome de la Tourette

Aquest dissabte passat vaig poder assistir, amb altres professionals de l'escola, a les III Jornades sobre la síndrome de la Tourette. El proper any, si tot va bé, continuaré fent les pràctiques al mateix centre, i vindrà una alumna nova amb la síndrome de la tourette. Aquest any la jornada estava centrada en donar a conèixer la problemàtica escolar dels nens i nenes que pateixen aquesta síndrome. Jo no tenia gaires coneixements sobre aquesta síndrome, però la veritat que els professionals que hi van participar com a ponents, van ser d'allò més esclaridors. Els ponents van parlar dels aspectes mèdics, dels aspectes pedagògics i psicològics de la síndrome. No m'extendré gaire, perquè sino podria omplir pàgines i pàgines amb tot el que vaig veure i aprendre... Volia destacar el testimoni d'una mare d'un nen de 14 anys que pateix la síndrome (detectada als 6 anys), per fer una reflexió.

Les persones que pateixen la síndrome de la tourette tenen una intel·ligència dins de la mitjana i inclús superior, per tant, no haurien d'anar a escoles especials. Cert és, que els tics que tenen (sobretot els fònics), són elements distorsionadors dins de la dinàmica de l'aula, però què fer en aquests casos? La mare d'aquest noi ens explicava, que fins que el nen va anar a la primària, tot anava relativament bé a l'escola, però quan va començar la secundària (a la mateixa escola), se li van accentuar i van aparèixer alguns tics "més molestos" per la resta de companys/es i professors/es, i li costava seguir el ritme de les classes. Al centre li van dir que no disposaven dels recursos necessaris per fer-se'n càrrec del noi, i el va haver de canviar de centre, un centre que segons ella estava ple de nens/es com el seu. Al principi amb certa reticença, però ara està molt contenta dels progressos acadèmics del noi i de la seva adaptació al nou centre.

Bé, feta aquesta petita introducció, voldria llençar una reflexió. Per què un centre ordinari no està preparat per atendre un noi amb síndrome de la tourette? Quins recursos manquen per fer-hi front? Suposo que no tots els centres adoptaran aquesta mesura, però realment, si volem una educació inclusiva, què és el que falla en l'educació? Penso que moltes vegades, és el desconeixement, la falta de formació per part del personal docent, la manca de recursos per aquestes formacions, la complicada coordinació entre la família, l'escola i els serveis externs, la manca de temps, i de vegades, també de ganes, perquè no dir-ho.

La teoria, tots la coneixem o tots la podem conèixer si en tenim voluntat, però estan preparades les comunitats educatives (en la seva globalitat) a atendre una diversitat d'alumnat tan gran?